
El Xavier ahir
Bon dia,
s’apropa el moment. L’expedició te previst arribar al Pol Sud demà a les nou de la nit hora local.
Ahir van arribar a 89 graus 46 minuts sud i 90 graus 33 minuts oest. Queden 25 quilómetres per arribar al nostre destí.
Estan molt cansats, molt fatigats, ha estat molt dur. Pot ser en aquest blog no s’ha transmés la idea de la duressa del repte. Els que els seguim i els que els estimem patim amb cada noticia que ens arriba.
L’Eric ens fa la seva crònica, ens comenta que el Xavier ahir al arribar al campament va passar moments durs, d’esgotament. Entre tots els companys el van ajudar a recuperar-se i de seguida amb una mica d’escalfor i aliment va tornar a refer-se.
Ens diuen que tenen moltes ganes de poder dutxar-se després de tants dies .
Avui el nostre equip ja veurà les antenes de la base Admunsen-Scott, això ens servirà de reclam per poder tirar endavant amb més forces i més il.lusió.
Avui voldria aprofitar per fer un agraiment especial.
Suposo que tothom quan és jove i quan estudia te algun referent, alguna persona que admiris el seu treball. Jo el tenia, quan estudiava sentia parlar del professor Gili, un professor que estudiava els oceans i que ho feia arribar als demés, mitjançant articles, llibres, xerrades. Jo de tant en tant em quedava impressionada llegint el que escribia i somiava un dia conèixer a aquell professor tant fantàstic.
Fa més d’un any, amb el projecte a la ma, vaig pensar, ara és el moment de coneixe’l, vaig contactar amb un professor meu de Zoologia de quan anava a la facultat intentant que em posés en contacte amb ell, i em va donar el seu correu electrònic. Jo pensava, no em contestarà, però…jo ho intento. Per que el Josep Maria Gili, te un d’aquells curriculums professionals que et deixen sense respiració. I…si¡¡ em va contestar¡¡ i al mes de Octubre de 2007 el vaig anar a veure’l. Estava com un flam, la veritat es que l’anava a fer una proposta si mes no atípica. Em va rebre i … sabeu que?? Si és un excel.lent cientific com a persona es espectacular.
Sempre te un somriure, sempre t’escolta, sempre te ganes de fer coses noves, te paciència infinita, i te una humiltat que et deixa fora de joc. No he vist mai ningú treballar com ell, amb aquelles ganes, aquella alegria i aquell amor per la feina. Mai s’enfada, mai es posa nerviós, és generós a part d’extremadament intel.ligent, una combinació molt rara de trobar en aquest mon. Si, te amor per la feina, cuida als seus companys, els respecta i els defensa. Sempre ha tingut un moment per la nostra expedició, ens ha ajudat en tot, en TOT.
I ara amb el temps penso, no només l’he conegut, he treballat al seu costat. Sóc una persona molt afortunada i espero que sempre es senti orgullós de la aposta que ha fet per nosaltres.
Conèixer i treballar a el Josep Maria és un luxe que m’ha tocat viure, i li estaré agraida sempre de donar-me aquesta oportunitat.
Gràcies Josep Maria, ja saps el que signifiques per aquesta expedició, sense tu no hauriem vist mai les antenes.
Crònica de l’Eric (Clica aquí)
Castellà
Buenos días,
se acerca el momento. La expedición tiene previsto llegar al Polo Sur mañana a las nueve de la noche hora local.
Ayer llegaron a 89 grados 46 minutos sur y 90 grados 33 minutos oeste. Quedan 25 kilómetros para llegar a nuestro destino.
Están muy cansados, muy fatigados, ha sido muy duro. Puede ser en este blog no se ha transmitido la idea de la dureza del reto. Las personas que los seguimos y los que los queremos sufrimos con cada noticia que nos llega.
Eric nos hace su crónica, nos comenta que Xavier ayer al llegar al campamento pasó momentos duros, de agotamiento. Entre todos los compañeros le ayudaron a recuperarse y enseguida con un poco de calor y alimento volvió a recuperarse.
Nos dicen que tienen muchas ganas de poder ducharse después de tantos días.
Hoy nuestro equipo ya verá las antenas de la base Admunsen-Scott, esto nos servirá de reclamo para poder salir adelante con más fuerzas y más ilusión.
Hoy quisiera aprovechar para hacer un agradecimiento especial.
Supongo que todo el mundo cuando es joven y cuando estudia tiene algún referente, alguna persona de la que admire su trabajo. Yo lo tenía, cuando estudiaba oía hablar del profesor Gili, un profesor que estudiaba los océanos y que lo hacía llegar a los demás, mediante artículos, libros, charlas. Yo de vez en cuando me quedaba impresionada leyendo lo que escribía y soñaba un día conocer a aquel profesor tanto fantástico.
Hace más de un año, con el proyecto en la mano, pensé… ahora es el momento de conocerlo. Contacté con un profesor mío de Zoología de cuando iba a la facultad intentando que me pusiera en contacto con él, y me dio su correo electrónico. Yo pensaba… no me contestará, pero … yo lo intento¡¡. Josep Maria Gili, tiene uno de esos curriculums profesionales que te dejan sin respiración. I. .. si ¡¡me contestó ¡¡y en el mes de Octubre de 2007 fui a verlo. Estaba como un flan, la verdad es que la iba a hacer una propuesta por lo menos atípica. Me recibió y si es un excelente científico como persona es espectacular.
Siempre tiene una sonrisa, siempre te escucha, siempre tiene ganas de hacer cosas nuevas, tiene paciencia infinita, y una humildad que te deja fuera de juego. Nunca he visto a nadie trabajar como él, con esas ganas, esa alegría y ese amor por el trabajo. Nunca se enfada, nunca se pone nervioso, es generoso parte de extremadamente inteligente, una cambinació muy rara de encontrar en este mundo. Si, tiene amor por el trabajo, cuida a sus compañeros, los respeta y los defiende. Siempre ha tenido un momento para nuestra expedición, nos ha ayudado en todo, en TODO.
Y ahora con el tiempo pienso, no sólo lo he conocido, he trabajado a su lado. Soy una persona muy afortunada y espero que siempre se sienta orgulloso de la apuesta que ha hecho por nosotros.
Conocer y trabajar con Josep María es un lujo que me ha tocado vivir, y le estaré agradecida siempre de darme esta oportunidad.
Gracias Josep Maria, ya sabes lo que significan para esta expedición, sin ti no habriamos visto nunca las antenas.
Crònica de l’Eric (Clica aquí)

Josep Maria Gili
Arxivat sota: Uncategorized
Montse, tal vez no es mala idea que no cojamos una idea de la dureza. Sé que no pasa nada y que seguimos adelante, pero no puedo impedir sufrir un poquito por mi hermano. Conozco su pundonor y he compartido algunas pàjaras con él (casi todas por mi parte) en la “Carros de foc” y me imagino que esto es lo mismo pero multiplicado por “n”. Es decir, muy duro. Pero el reto esta ya al alcance de las manos y adelante que ya queda menos hasta esa merecidisisisisma ducha!
Si la llegada esta prevista a las 21h hora local, cuanto hace esto en horario europeo? Besos
Jordi
Hols,
hora local de Barcelona:-)).
Me parece que no te libras de una visita mia a París.
En tv3 conectarán en el telenotícias en directo
Hola campions! sóc un nen de 10 anys de l’escola Canigó de Sant Just desvern. Estem esem comentan a classe aquests dies la vostra història i el dimecres paralarem amb vosaltres per via satèlit.
Hola nois!
Doncs alumillor al final us pensareu que som una miqueta pesadets els de 6è A de l’escola Canigó de Sant Just Desvern però és que estem molt entusiasmats amb aquesta expedició.
Com ja sabreu, estem fent tot un seguit de treballs en honor a vosaltres!
Aquí a la classe, amb la Mercè Quer, la nostra tutora, valorem molt aquest gran esforç que esteu fent i que segur, espero i desitjo, que algun dia d’aquests a les notícies de tv3 parlin de vosaltres.
Tenim moltes ganes de que sigui Divendres per parlar amb vosaltres des del CosmoCaixa!
Espero que us ho acabeu de pasar al màxim!
I prepareu-vos, perquè us farem totes les preguntes que ens doni temps!
Vinga doncs, fins aviat!!
Hola,soc de l’escola canigó de Sant Just desvern
si es així esperem que arribeu demà.
bueno jo trobo que tindrieu de sortir per algun canal
més sovint.
bueno adeu!!
anims
ola
soc de lescola canigó
esteu be a l’antartida?
Hola,sóc la zubel de l’escola Canigó de Sant Just Desvern.
Estem treballant molt amb vosaltres, però de lluny!
Ara estem preparant un mural molt gran sobre tot el que
heu estat fent desde que vau començar, fins avui mateix.
Valorem molt el vostre esforç,i tot el que esteu fent per poder
demostrar,una cosa que mai s’havia pogut demostrar:
Que la capacitat o la discapacitat estan dintre d’un mateix,i
que no importa ser discapacitat,per poder superar reptes com aquest.
Desde la meva escola us enviem tota la força que necessiteu,i que sapigueu que tota la gent us desitja molta sort.
Tenim moltissimes ganes de que arribi el divendres,per parlar amb vosaltres, més ben dit, per fer-vos algunes preguntes.
I tal i com es diu l’expedició,no tingueu limits i doneu tot el que pugueu, per poder superar aquest gran repte.
Molts petons,força i un munt d’abraçades desde l’escola Canigo de Sant Just Desvern!
Com a mare e patit, com a persona estic molt orgullosa de tots vosaltres cumplireu el vostre-nostre repte, demostreu al mon senser que no hi ha limits n´impotencies i la vida es ilusio i esfors. Felicitats a tots el menbres que feu posible que aquesta ilusio arribi al pol sud.
Escric aquest missatge en castellà per que també va adressat al Jesús:
Contaré un refran que me enseñó Francesca especial para ocasiones complicadas un día que hacía una entrevista de trabajo Es decir in Bocca a Lupo (en la boca de lobo).
La respuesta es !!!siempre es crepi il lupo¡¡¡ o algo así como “muerto el lobo “.
Así que cuando os intais en boca del lobo o tengais dudas o la moral flaquee gritad al unísono “crepi il lupo¡¡¡ “
ola tito k tl?
esperu k es vagi molt be i k kuan arrivis kumpleixis la teva promesa, kuant tornis i et recuperis farem una de bici i u saps molt be jajajajaja
dew tio desde aki et desitgem molta sort tots i i el kilian la andrea i mes gent volem k tornis avent komples amb la expedicio completament
sort i tesperem amb el brasos oberts dew tito
i k es una sort k siguis el meu cunyat tio ets el millor pasis lo k pasis tu per mi ets un eroi jejejejeje
dew kuidat i portem algun regalet dalla plis
dew tito kuidat molt records als demes
albert espada
Montse, comparteixo l’ opinió del meu germà Jordi pel que fa a la informació de la duresa del projecte, no se si tothom es pot fer la idea del que sentim les families i amics pero realment es dur, avui quan he llegit lo del xavier em queien les llàgrimes, no se si de angoixa o d’emoció (o totes dues coses) però ja voldriem que fosin aquí.
He escrit varis correus a mitjans de comunicació perquè facin mes ressó del dia a dia, espero si mes no que tractaràn la gesta quan s´aconsegueixi tan bé o mes que com ho van fer el dia 30 al projecte i a la sortida.
Hola,
Hola,
són els nens/es de 3r de l’escola Vaixell Burriac. Estem molt impacients i emocionats perquè us falta poc per acabar la vostra expedició. Esperem que arribeu a l’hora prevista junts i sans.
Us desiitgem que tingueu molta sort.
Vosaltres podeu!!! Molts anims!!!!
Yes, you can
Hola Eric, Xavier y Jesús:
Desde IPa Barcelona os deseamos que culmineis felizmente vuestra particular e importante odisea.
Eric, recuerdo el día que estuvistes en la sede de IPA Barcelona y te entregamos nuestra bandera para que la llevaras contigo en vuestra expedición. Con qué ilusión la recibistes. Ese día comprendí que los límites a la naturaleza humana sólo están en la mente. Enhorabuena a todos.
Nos vemos en Barcelona. Me despido con el lema de IPA ,cuyo significado te explicamos en ese día: SERVO PER AMIKECO.
Hola, sóc la Júlia de l’escola Canigó de Sant Just Desvern.
Desde l’escola estem treballant molt sobre l’expedició (fins i tot tenim més deures…).
La nostre professora, la Mercè Quer, ens ha animat a participar d’una manera molt especial, fent un seguiment diari del vostre dia a dia.
El pròxim divendres 23 de gener, anirem al cosmocaixa a parlar amb vosltres, heu d’estar preparats, perquè tenim preparades moltes preguntes per fer-vos!
Us envi-ho molts petons i gorçes per seguir endavant.
Júlia.
P.D.: Ah, per cert! quan torneu ens agradaria molt que vinguéssiu a l’escola per fer-nos una xerrada sobre l’expedició.
Hola nois esteu a punt de consegir-ho!!!!!, tota la familia està molt emocionada i alhora esperançada davant el vostre esforç per aconseguir el repte que esteu a punt d’acabar. Molta força i amb la nostra petita ajuda positiva endavant que queda poc!!!!. Petons a tots.
Hola,
Super valents estem a st just visitant la vostre web. Esperem
que arriveu al centre de l’Antartida i poseu la gran SENYERA
nosaltres apollem tot el vostre esforç que feu.
MOLTA SORT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Som els del cole Canigó i us desidguem bona sort, és pero k et fikis bé Eric, ja esteu apunt d’arribar!!!!! Bona sort!!!!
Hola, som el Pol Kvam i la Emma Dobarco de l’escola Canigó.
Molts ànims, segur que arribeu¡¡¡¡
pol i emma
Hola grans herois,
som de la escola Canigó de Sant Just Desvern i us estem seguint amb molta il·lusió i mirem, cada dia el vostre blog.
Ens inpresionen molt la vostra voluntat i esforç.
Graciès.
Hola, vinga valents, que ja falta poc! A més demà a les 12 d’aquí anirem a parlar i veureus i us comentarem coses. Aquí a l’escola us estem seguint a la vostra expedició i es parla molt de vosaltres. Bé, que es millori el Jesús i fins demà.
Petons.
Hola som l’Aleix i el Guillem de l’escole canigò.
Amb els bostres reportatges os varem trovar molt segurs i desidits i s’ha destaro per fer això!!!!
¡¡¡¡¡Anims campions, per cert dema hos parlerem per bia setelit
Von rollo von rollo per cert enrecordeubos dels nostres noms!!
hola!!!
Demà anirem al cosmo caixa i parlarem amb vosaltres per via satelit, tenim moltes ganes.
Us estem seguint per la vostra pàgina WEB.
Bona sort !!
petons i força.
adeu!!
som del canigo 5è b
Bon dia ,
Herois he vist que hos agrada que hos ho diguin som els vostres “AMICS”.Va ser molt divertit lo dels llançols!jajajajajaja
per cert hos seguim apollant. Arriveu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fins aviat
olaa sóc de l’escola canigó de st.Just Desvern.
Anar a l’Antàrtida es un dels meus somnis que no he fet realitat m’agradaria ser tant afortunats com vosaltres.
Us dono moltes forçes i que podeu arribar-hi.
FELICITATS!!!!!!!!!!!
ola
ho esteu aconseguint! un esforç més i culminareu el repte que vau començar a construïr ja fa mesos i mesos!! forces a tots!!
Només hi ha una força humana superior a la de la voluntat, la suma solidaria de voluntats.
Que mantingueu aquesta força per afrontar el repte i assoliu els vostres objectius, amb el més gran dels èxits.
Salud.
Amigos, hoy les dejamos unas frases que le compartieron a Ari sus terapeutas, enviadas con mucho amor:
“Superarse a uno mismo es un compromiso que no tiene fin”
“Brilla con esa luz especial que te es propia!!”
“El hombre sabe hacer de obstáculos nuevos caminos, porque a la vida le basta el espacio de una grieta para renacer”
“Esfuérzate por cultivar tu vida y verás cómo se adorna y embellece con la plena expresión de tu potencial sin límite.”
Dedicado a ustedes porque saben lo que es SUPERARSE, porque sus vidas tienen UN BRILLO ESPECIAL, porque no dejaron que los obstáculos los venciaran!!, por embellecer vuestras vidas y las de todos con su potencial interior…
Los queremos mucho. Felicitaciones por todo lo que hacen y gracias…
És ben cert: tot i les fotos, xerrades, articles, notícies, videos, exposicions i posts, MAI NO VIUREM la incertesa, el terror, l’angoixa, el cansament ni la desesperació del Xavi i dels seus companys de camí. Però tampoc NO SENTIREM del tot la seva alegria, d’aquí a poques hores, quan arribin !!
A casa estem impacients. Pensem molt en vosaltres, i ho comentem cada dia. Et desitgem el millor i esperem la teva tornada, Xavi.
Una abraçada fortíssima i MOLTÍSSIMES FELICITATS !
I felicitats, també, a la Marta i als nens. Ho heu aconseguit entre tots !!!!!
Hola grans herois!!!
Sóc l’Albert de l’ascola Canigó de st.just desvern i m’agradaria fer aquet viatje tan maravallos que esteu fen.
Molta sort!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fuerza y Honor.
Ánimo. Falta poco. El reto ya es vuestro.
Un abrazo a todos en especial a Xavi.
Hola nois!!
Sóc la Pilar Playan, mestra de l’escola pública Vaixell Burriac on han anat tots els fills d’en Xavier, ara ja només tenim la Berta i l’Arnau.
Vull fer-vos saber que tot l’equip de mestres és al vostre costat i que, des d’una mica lluny, us donem tot el nostre suport, seguim cada dia el blog i ens il.lusiona tot l’aconseguit. Pensem que les criatures de l’escola tenen, aquesta vegada molt prop,un model impressionant per a seguir.
Endavant, que ja hi sou!!
Tots els ànims del món Xavier!!!!
Hola super herois,
hos dono tots els meus ànims perquè pogueu
arribar-hi. Per cert demà anirem al cosmo caixa i
parlarem amb vosaltres per via satèl.lit!!!!!!!!!!!!
enrrecouder-vos dels nostres noms
Hola, sóc de l’escola Vaixell Burriac.
Vaig a la classe de 3r A i estic molt amocionat. La meva classe i jo estem mirant cada dia la vostra web.
Ara ja deveu haver arribat, perquè son les 23:00.
Us desitjo uana bona tornada!!
Arnau Sanz
He recibido un sms de mi hermana y veo algunos mensajes de felicitacion. Aparentemente la expedicion ha llegado pero aqui en Francia no dispongo de ningun detalle mas. Como ha ido todo? Alguien puede informarme please?
Somiar desperts ens dona empenta
Somiar un destí el fa realitat.
Enhorabona, ja hi sou!!!
Em seguit el vostre viatge i ens sentim molts orgullosos.
Una forta abraçada,
[...] de interés: Polo Sur Sin Límites PSSL: el blog (de Montse Gracía) Núria Escur: No era imposible (La Vanguardia) [...]